Insults en català

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

Resultat d'imatges de insultar

Acuseta	Ànima en pena	Animal d’aigua	Ase	Aturat	Badoc	Bajà
Baldragues	Baldufa	Bàmbol	Bandarra	Banyut	Barrut	Bavós
Beneit	Bergant	Bèstia	Betzol/ betzolango	Bleda assolellada	Bocamoll	Boig
Boques	Borinot	Bossot/ Bosses tristes	Botifarra	Bruixa	Burot	Butxaca foradada
Cabró	Cagacalces	Cagadubtes	Cagalló	Cagarro	Cagat	Calavera
Calçasses	Camacurt	Caparrut	Capbuit	Cap de fava	Cap de trons	Cap quadrat
Capsigrany	Cap verd	Carabrut	cercabregues	Colflori	Colló/Collonera	Copieta
Corcó	Cràpula	Cregut	Culejador	culmerdós	Curt de gambals	Descregut
Destraler	Dimoni	Donota	Enfitador	Emprenyador	Escalfabraguetes	esguerrat
Estúpid	Fals	Fanfarró	Fantasma	Fetjut	Fatxenda	figaflor
Foca	Gallet	Gallina	Gandul	Gatamaula	Gató	Gorrer
Groller/grollerot	Idiota	Il·luminat	Imbècil	Impresentable	Incompetent	Inútil
Judes	Lladre	Llengua d’escorpí	Llenguerut	Llenguallarg	Llepaculs	Llepafils
Lloro	Mà foradada	Mafiós	Malabèstia/ Malànima	Malapècora	maleït	malparit
Malparlat	Marieta	Merda-seca/ Merdós	Menjamiques	Milhomes	Mitjafiga	Mitjamerda
Morrut	Mort de fam	Mosca collonera	Mosca vironera	Mosqueta morta	Noningú	Nyicris
Pardal/Pardalango/ Pardal de moro	Pelacanyes	Penques	Perdulari	Perepunyetes	Pixallits	Pixapins
Pixatinta	Ploramiques	Pocavergonya	Pollós	Poma/Pomot	Porcell	Rata de claveguera
Ronyós	Ruca	Sac de patates	Sac de puces	Setciències	Somiatruites	Somera/Somerot
Sonat	Tocat de l’ala	Toixarrut	Torracollons	Torrapipes	Tòtil	Totxo
Tronat	Tros d’ase/ Tros de banc	Tros d’animal	Xafarder	Ximple	Xitxarel·lo	xoriço

Quadre resum literatura catalana segles XII-XIX

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

Segle XII	Primers textos	Forum Iudicum
Segle XII	Primers textos	Homilies d’Organyà
Segle XIII	Poesia trobadoresca	Guillem de Berguedà Guillem de Cabestany Cerverí de Girona
	Prosa religiosa	Ramon Llull
	Historiografia	Jaume I Bernat Desclot
Segle XIV	Historiografia	Ramon Muntaner Pere el Cerimoniós
	Prosa religiosa	Francesc Eiximenis Anselm Turmeda Sant Vicent Ferrer
	Humanisme	Bernat Metge
Segle XV	Novel·la cavalleresca	Joanot Martorell Curial e Güelfa
	Narrativa burgesa	Jaume Roig
	Poesia	Jordi de Sant Jordi Ausiàs March
Segle XVI	Renaixement	Pere Serafí Cristòfor Despuig
Segle XVII	Barroc	Francesc Vicent Garcia Francesc Fontanella
Segle XVIII	Neoclassicisme	Joan Ramis i Ramis
Segle XIX	Renaixença	Jacint Verdaguer Narcís Oller Àngel Guimerà

Resultat d'imatges de literatura catalana

La Renaixença (segle XIX)

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

És un moviment cultural que pretén la recuperació de la llengua i la literatura catalanes després de tres segles de decadència cultural.
El programa literari es caracteritza per:
- Recuperar l’ús de la llengua en els àmbits culturals i literaris.
- Enllaçar amb la tradició medieval.
- Restablir els Jocs florals.
Els tres fets emblemàtics de la Renaixença són:
- La publicació del poema La Pàtriade Bonaventura Carles Aribau (any 1833)
- La instauració dels Jocs Florals de Barcelona (any 1859)
- La publicació del poema èpic L’Atlàntidade Jacint Verdaguer (any 1877)

Autors més representatius: Jacint Verdaguer (Poesia), Narcís Oller (novel·la) i Àngel Guimerà (teatre).

Resultat d'imatges de JOCS FLORALS

JACINT VERDAGUER (1845-1902)

És el gran poeta de la Renaixença.
Va crear un estil propi molt característic que combinava magistralment elements populars i elements cultes.
Va escriure els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana:
1. L’Atlàntida, on combina el tema del descobriment d’Amèrica per Colom amb l’enfonsament del mític continent dels atlants.
2. Canigó, que tracta dels orígens llegendaris de la Catalunya cristiana.
Molts dels seus poemes lírics tenen un caràcter religiós i patriòtic, alguns dels quals s’han convertit en cançons populars pel seu estil popular i la seva gran sensibilitat.

Resultat d'imatges de JACINT VERDAGUER

NARCÍS OLLER (1846–1930)

Narcís Oller és el novel·lista més important de la literatura catalana del segle XIX.
Les seves obres s’inscriuen dins el corrent delRealisme (a vegades vorejant el Naturalisme) tot i mantenir-hi elements propis del Romanticisme.
El Realisme és un corrent artístic, sorgit a mitjan segle XIX, que es caracteritza per la voluntat de representar la realitat immediata de l’autor i retratar-la de maneraobjectiva.
Les novel·les més importants de Narcís Oller són :
- La Papallona: la història d’un seductor i la seva víctima explicada amb un estil costumista i romàntic
- L’Escanyapobres: Presenta l’arquetipus de l’avar i reflecteix l’impacte de la revolució industrial en la societat rural.
- La bogeria: Amb un tractament naturalista parla d’un procés de bogeria provocada per les lleis de la genètica i pel medi ambient.
- La febre d’or: Té com a tema central l’obsessió pels doblers. Parteix de la figura del nou ric que gràcies a l’especulació a la borsa aconsegueix enriquir-se ràpidament però que tanmateix acaba arruïnant-se per la crisi financera europea.

Imatge relacionada

ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924)

Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX i el de més projecció internacional.
Els temes i els personatges de l’obra d’Àngel Guimerà vénen marcats per dos aspectes bàsics que havien marcat la seva vida: el mestissatge i la idealització de la figura de la dona, sobretot com a mare.
La seva obra participa dels dos models de teatre romàntic: la tragèdia romàntica d’ambientació històrica i el drama romàntic de caire realista.
Les seves dues obres més destacables són:
- Mar i cel : És una tragèdia romàntica escrita en vers que tracta de l’amor impossible entre Saïd, un corsari musulmà, i Blanca, una donzella cristiana, perquè pertanyen a dues cultures i religions oposades.
- Terra baixa: És un drama romàntic de caire realista escrit en prosa que tracta de l’enfrontament entre dos mons: el món “pur” de la terra alta, on Manelic pot mantenir intacta la seva bondat originària, i el món “contaminat” de la terra baixa, on Manelic serà víctima de la tirania, l’engany i la corrupció.

Resultat d'imatges de ANGEL GUIMERÀ

TEXTOS

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel, de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vel montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del jueu,
e al mig del mar la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també la so de tos torrents,
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Més, arrecat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort,
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent ni la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del LLobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que atacaren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensaren sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan el mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan em trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten més raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

La pàtria, Bonaventura Carles Aribau

L’emigrant

Resultat d'imatges de EMIGRANTE

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!(…)

Jacint Verdaguer

Virolai

Rosa d’abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.

Amb serra d’or los angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del cel que els serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
lo sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols estrella d’Orient,
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.(…)

Jacint Verdaguer

La seva naturalesa era la de l’arrel o del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seva força; no eixir mai a fora, ni ésser assenyalat amb el dit, ni ésser l’enveja ni el sac dels cops de ningú. El crit de «Escanyapobres!» era un crit de venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo. En aquell moment, dintre la seva casa, el crit prenia ja un to provocador. Es sentí acorralat, i en el seu semblant es llegí tota la sobtada desesperació de la bèstia sorpresa en el cau, la ira salvatge d’aquella naturalesa grossera. La vida ensopida que tants anys menà dintre la foscor del seu magatzem, l’havia fet tornar esglaiadís com una rata. Del coratjós traginer no en servava sinó la primera envestida i la confiança absoluta en tota la naturalesa, exceptuant-ne l’home, que tenia per la pitjor de les feres. Tota la seva vida havia dit de la humanitat que era «una colla de lladres»: cada home era, doncs un lladre de qui calia guardar-se; i, en la confusió d’idees del seu cervell escanyolit per la ignorància, havia cregut sempre honrada tota cobdícia que no anés armada fins a les dents. La usura, que les modernes lleis no persegueixen, tampoc no la condemnava el sentit moral de l’Oleguer. Més aviat la considerava com una caritat molt semblant a la de tirar una corda a qui s’ofega. Si l’auxiliat no se n’aixecava, era que ja abans havia engolit massa aigua. Ell no n’era el responsable, i, en premi d’haver eixit a la platja, es carregava a coll totes les despulles del naufragi, que bé s’ho valien els perills passats.

L’escanyapobres, Narcís Oller

– No, Armengol no; no riguis. Aqueixa gelosia, tan infundada i ridícula, me la miro jo com un producte estrafet d’una causa tristament sèria. El pobre Daniel no se n’adona, però a mi em sembla que ho veig clar. En Giberga l’ha qualificat de boig en converses; en Giberga va dar un dictamen en aquest sentit en l’expedient d’incapacitat de què vaig parlar-te; en Giberga va proveir d’arguments en Pons per a la trista demanda del plet…Doncs, dins del cervell d’en Daniel, la figura d’en Giberga ( no ho dubtis) ha pres cos i caràcter de perseguidor inclement, infatigable; de lladre traïdor de la seva felicitat. Ai! i que en té poca, la humanitat, de misericòrdia per a aquests enteniments malalts, que hauria de tractar com flors d’estufa en honra seva i per dever sacrosant! Oh! , no ho dubtis: jo no sé si hi ha lesió, com en Giberga suposa, o si no n’hi ha; les causes de les malalties mentals ( l’eniologia, que ell en diu) les tindran o no, els metges, conegudes… potser sí: jo no ho sé pas; però a mi em sembla que no pot ser; que és un misteri tan gran, tan insondable com el de l’essència i funcionament de la raó mateixa. I quan jo considero això i penso que dintre tot ordre misteriós la major precaució és poca, m’escruixeixo de veure com, savis i ignorants, venim tractant els cervells fluixos. Quantes vegades no m’he penedit del que tu i jo, criatures encara i per criatures que fóssim, vam fer al pobre Daniel a la Ciutadela! ¿No ens tocarà també una part de culpa en el desastre de què em parles?

La bogeria, Narcís Oller

TERRA BAIXA

Àngel Guimerà

Escena VIII

[…]

MARTA: Manelic!… Que… el dinar ja és a taula.

MANELIC: Ah, sí; el dinar. El dinar. (S’ha acostat a la taula i comença a llescar pa. Mentrestant la Marta ha anat a la llar. A part.) I que no costa gaire, no, de degollar a un home! I an ella… an ella menos!… (Se troba amb la mirada de la Marta que torna.) Si ella no em mirava! Ah! (Llença la ganiveta sobre la taula.)

MARTA: Posa-te’n tu, Manelic. (Ell se’n posa: després ella. Pausa; mengen.)

MANELIC (a part): Qui fos golut com allà dalt! Perquè els goluts no pateixen. Si no em pot passar res per aquí dintre!

MARTA (baixet): Ai, Déu meu! Ajudeu-me!

MANELIC (a part): Pst! Que l’ajudin! (Va a enraonar i s’atura.)

MARTA: Què? Digue-ho! Què anaves a dir? (Va cap an ell.)

MANELIC (apartant-la amb lo braç): Res, res, aparta’t!

MARTA: Parla un cop a la vida! Jo t’ho demano, per…

MANELIC (sarcàstic): Per qui m’ho demanes?

MARTA: Per… per…

MANELIC: Per ell? Per qui? (Esperant que ella diga.) I quin fàstic que em fa aquesta

dona! Eh! Afarta’t tu sola! (S’aixeca.) Jo me’n torno a les meves muntanyes!

(Se’n va cap a la porta.)

MARTA: No, Manelic, no! I escolta’m!… I perdona’m!

MANELIC (molt exaltat): Que et perdoni? Ira de Déu!… Què t’havia fet, jo? Enraona!

Per què m’havies d’enganyar a mi? Per què?

MARTA: Perquè no era ningú, jo! Que era sense voluntat, obeïa! I ni t’havia mirat mai!

Ni t’estimava! Ni sabia què era tenir voluntat per un altre!

MANELIC: Doncs per què t’has casat amb mi, i no et vas casar amb aquell home!

Digue-ho! (Rabiós sempre.) Que no sé jo el perquè, i em consumo, i em torno boig per saber-ho! (Corrent a ella.) Per què? Per què? Respon-me!

MARTA: Ah, això no! Que tu m’avorriries encara més del que m’avorreixes!

MANELIC: Avorrir-te? Matar-te hauria de fer jo, que és sols lo que mereixes!

MARTA: Oh, sí, matar-me, sí; que això és lo que desitjo!

MANELIC: No, no; abans anar-me’n. Anar-me’n d’aquí per a sempre!

MARTA (rabiosa per aturar-lo): És que no goses a parlar-me! No, no; no t’atreveixes!

(Anant darrera d’ell desesperada.) És que em tens por; me tens por, a mi!

Covard! Por! Por!

MANELIC (aturant-se): Que…! Que jo et tinc por? (A l’aturar-se ell, ella canvia de cop

plorant perquè es quedi.)

MARTA: Parla’m! Insulta’m! Pega’m! Mes no te’n vagis! (S’abraça als seus genolls sanglotant.)

MANELIC: Deixa’m anar, que això és un toll de misèries! Eh! Rebolca-t’hi!

(Desprenent-se d’ella i anant cap a la porta. Ella cau apoiant-se en un braç a terra.)

MARTA (per aturar-lo, rabiosa i plorant): Sí, Sí; amb el que jo estimo! (Agenollada

avança cap a la porta.) Que t’he enganyat a tu! I tu no em castigues!

(En Manelic s’atura. A part.) No se’n va, no! (Alt, suplicant.) Manelic! (

Ell, que ha dubtat, va a sortir.) I sóc tota de l’altre!… ¡I de tu no ho sóc, no ho sóc!

MANELIC (tornant enrera, amenaçant-la amb lo puny): Que callis! Calla! Calla!

(La Marta s’ha alçat.)

MARTA (satisfeta de que ell no se’n vagi): I t’he enganyat jo, i estic contenta d’haver-te enganyat! I mira: me n’en ric de tu, com tothom, mira! (Riu com boja.) Sí, sí,me n’en ric! I encara espero l’altre! (Ell corre cap a la taula i agafa la ganiveta.)

MANELIC: Pel nom de Déu que aquí mateix…!

MARTA (corrent a agafar-lo pel braç esquerre): Sí, sí, t’enganyo! Encara t’enganyo! Que vindrà l’altre! (Arrenca una rialla feréstega.)

MANELIC (alçant la ganiveta): Que et mataré!

MARTA (rient i plorant): Mata’m! Mata’m! A que no em mates!

MANELIC: Què anava a fer! No puc, no!

MARTA (refermant-s’hi al veure que s’aparta): Ah, covard! Que ja es veu que t’has

venut per diners! (Agafant-se a Manelic perquè la fereixi.)

MANELIC: Doncs té! Maleïda! (Ferint-la en un braç.)

MARTA: Ah! (Satisfeta.) A la fi!

MANELIC (llençant lo ganivet amb espant): Oh, Déu meu! Què he fet jo!

MARTA: És sang! Sang meva! I tu has sigut!… (Sostenint-se a la taula.) Oh, quin goig!

Si ric! Mira com ric! I ara ric d’alegria!

MANELIC: Maleït jo! Maleït jo cent cops, que sóc com les bèsties salvatgines!

(Quedant assegut en una cadira i rebregant-se el cap entre les mans.)

******************************

SAÏD: I que tard heu vingut! Jo sol la marxa

d’aquesta vida he fet, i avui al terme

vos trobo del camí, vora el sepulcre!

BLANCA ( amb energia i desesperació)

Ah, no, Saïd! Ah, no! Que no ve l’hora

de morir, no! Déu meu, sento la vida

per tot mon ser brotar! Vull viure! Salva’ns!

SAÏD: Ira d’Al·là! Que tornin! Jo els espero:

jo esqueixaré son pit: jo ses entranyes

estampiré pels murs. Tigres, i resen

ells amb lo cor ple d’odi! Oh, tots, que vinguen!

Ja prou humiliat: la sang m’ofega!

Jo vull morir matant!

BLANCA (esglaiada de la ràbia de Saïd): Saïd!

SAÏD: (canviant sa desesperació en tendresa): Ah, Blanca,

Si sóc l’esclau, humil com la coloma!

Voleu que besi els peus de vostre pare,

i que besi la terra que trepitja!

BLANCA: Mes jo el vull, oh, mon Déu!… jo el vull; salveu-lo!

SAÏD: I em perdoneu? A mi!

BLANCA: Tot és en va: vós sou el cel; jo l’aigua;

Mai s’ajunten ací; mireu: s’ajunten

Només en l’horitzó! És en va!

BLANCA: Ja vénen! Ah!

Àngel Guimerà, Mar i cel.

Resultat d'imatges de MAR I CEL

EXERCICIS

1.Què pretenen aconseguir els intel·lectuals de la Renaixença en el camp de la literatura? Quines són les seves prioritats?

2.Quins tres fets emblemàtics marquen l’inici de la Renaixença?

3.Digues el nom dels poemes èpics que va escriure Jacint Verdaguer. Al voltant de quina temàtica es mouen?

4.En quin corrent estètic se situen les novel·les de Narcís Oller? Com el definiries?

5.Digues el nom de quatre novel·les seves.

6.Quines dues circumstàncies marcaren la vida d’Àngel Guimerà I es veuen reflectides en els personatges de les seves obres?

7.Quin és el tema de l’Oda a la patria, de B.C. Aribau? Destaca l’estrofa que t’hagi cridat més l’atenció del poema I explica’n el significat.

8.Fes el recompte sil·làbic del Virolai, de Verdaguer i marca també la seva rima.

9.Resumeix en quatre línies com és l’escanyapobres, el protagonista de la novel·la de N. Oller que és descrit al text que t’hem presentat.

10.Quin és el sentiment del narrador davant el procés d’embogiment que ha sofert Daniel al fragment de La bogeria que has llegit? Se sent en certa manera culpable del que ha passat? Per què?

11.Per quin motiu discuteixen Marta I Manelic en el fragment seleccionat de Terra baixa? És Marta culpable de la desgràcia de Manelic? L’acaba perdonant? Per què?

12.Per què al final del fragment de Mar I cel que has llegit Blanca diu: “Vós sou el cel; jo, l’aigua”? Explica aquesta metàfora I també quina relació té amb la història de Guimerà. Com acaba?

Resultat d'imatges de MAR I CEL CARTELL

La repressió de la llengua catalana

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

Els dos principals períodes que marquen la repressió de la llengua catalana vénen determinats per dos fets històrics :

La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta (1716):

Amb aquest decret s’imposaren les lleis, les institucions i la llengua castellana.
Es prohibí parlar, escriure i ensenyar la llengua catalana. Els infants que parlaven català a l’escola rebien càstigs corporals i difamadors i els mestres eren castigats també amb la pèrdua del seu lloc de treball (eren desplaçats a territoris molt allunyats).
Tampoc no es podia fer servir la llengua catalana en l’àmbit judicial, en l’administratiu, en el comercial, en el religiós, en el de l’entreteniment ni en cap altre àmbit que sortís de la més estricta intimitat de cada casa.

Resultat d'imatges de decret nova planta

La Guerra Civil Espanyola i la dictadura de Franco (1936-1975):

Una de les bases de la dictadura franquista era un nacionalisme espanyol, d’arrel castellana, que va dur fins al darrer extrem. Franco pretenia esborrar qualsevol altre tipus de manifestació cultural i lingüística que no fos la seva oficial, la castellana. Aquesta uniformització encaixava en la seva visió política, reduccionista i excloent, de la «unidad de España«.
Així, el govern franquista va imposar l’espanyolització en tots els àmbits de la vida oficial i quotidiana. Això va comportar una sistemàtica persecució de la llengua catalana, amb la voluntat de fer-la desaparèixer.
Es prohibí utilitzar el català a les escoles, a l’administració (s’amenaçà tots els funcionaris que utilitzassin en català amb la destitució), a l’edició de llibres i revistes, a la retolació dels comerços, als noms dels carrers, als registre civil (a l’hora d’inscriure els nins que naixien), a qualsevol acte públic, a les celebracions religioses, a les fàbriques…

Resultat d'imatges de franco

	Si la població catalanoparlant va aconseguir mantenir viva la llengua després de passar dos períodes tan extremadament difícils com els que acabam de comentar és perquè a casa, quan no tenien a sobre els “ulls” d’aquells que controlaven el procés castellanitzador i sancionaven qualsevol desviació de la norma, parlaven amb la família en català, contaven rondalles i cantaven gloses en català als més petits… Aquesta ha estat la gran sort d’una llengua que, d’altra manera, ja hauria estat substituïda de manera definitiva per la castellana.
TEXTOS
Lo sexto, se podría prevenir el cuidado de introducir la lengua castellana en aquel país. La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de los príncipes o naciones, ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujeción obliga con la fuerza. Los efectos que de esta uniformidad se siguen son muy beneficiosos, porque se facilita la comunicación y el comercio, se unen los espíritus divididos o contrarios por los genios y se entienden y obedecen mejor las leyes y órdenes. Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado. Article IV del Decreto de Nueva Planta

EXERCICIS

1. Quines conseqüencies va tenir per als territoris de parla catalana que el rei Felip de Borbó guanyàs la Guerra de Successió?

2. De quina manera eren castigats els nins catalans si utilitzaven la llengua pròpia a classe? I els mestres?

3. Explica l’afirmació: “Una de les bases de la dictadura franquista era el nacionalisme espanyol”?

4. Quines conseqüències va tenir aquest fet per als catalanoparlants?

5. En quins àmbits era prohibit utilitzar la llengua catalana durant el franquisme?

6. Per què després de dos perídes de persecució tan aferrissada la llengua catalana es manté viva avui dia?

7. De quina manera recomanava Felip V introduir la llengua castellana als territoris de parla catalana? Per què creus que proposava aquesta estratègia?

8. Què creus que vol dir l’expressió “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”?

La formació del lèxic. Paraules patrimonials i cultismes.

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

La majoria de les paraules catalanes provenen del llatí. En el pas del llatí al català, podem observar dues vies ben diferenciades: la via popular i la via culta, que ens permeten distingir entre:

a) Mots patrimonials o populars : provenen de paraules agafades directament del llatí popular i que han patit les modificacions pròpies de l’evolució de la llengua.

OCULUM>OCULU>OC’LU>OCL>ull

Resultat d'imatges de ojo azul

b) Cultismes : S’agafaren més tard directament del llatí culte per omplir buits lèxics i no han sofert les modificacions evolutives que trobam en els mots patrimonials (només han sofert una adaptació fonètica).

OCULUM>ocular

Aquesta doble via provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de paraules, ja que algunes són mots patrimonials i mentre que d’altres són cultismes. Així, per exemple, el mot llatí bucca dóna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.

Aquí tens alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixa’t en els canvis ortogràfics.

Mot patrimonial	Cultisme	Mot patrimonial	Cultisme
boca	bucal	jove	juvenil
cervell	cerebel	moc	mucosa
dolç	edulcorant	món	mundial
fèmur	femoral	nodrir	nutrició
fondre	fusió	títol	titulació
home	humanisme	volcà	vulcanisme

Un cas especial de cultismes són els llatinismes: paraules o expressions llatines que s’han incorporat al registre culte de la llengua sense cap tipus de modificació ni adaptació. També hi ha alguns llatinismes que han passat a formar part de la parla col·loquial: lapsus (error per inadvertència); in albis (en blanc), quòrum (nombre suficient dels membres d’una entitat, la presència dels quals és indispensable); mens sana in corpore sano (un esperit sa en un cos sa), etc.

Resultat d'imatges de mosaico romano

A més del llatí, el lèxic del català conté també paraules que provenen d’altres llengües: arabismes (albercoc, magatzem…), gal·licismes (amateur, croissant…), germanismes (blau, guerra…), anglicismes (pírcing, discjòquei…), castellanismes (guapo, entregar…), etc.

EXERCICIS

1. Distribueix les següents paraules en el lloc corresponent, segons siguin cultes o patrimonials, amb el terme llatí del qual provenen.

aquari – estricte – recuperar – orella – laborar – sobrar – colgar – directe – any – filial – recobrar – dret – abella – computable – íntegre – roda – enter – literatura – anual – estret – puny – causa – lletra – rotar – cosa – ratio – aigua – fill – pugna – auricular – llaurar – superar – col·locar – raó – apicultor – comptar

Llatí	Paraula patrimonial	Cultisme
apiculam
aquam
annum
auriculam
causam
collocare
computare
directum
filium
integrum
laborare
litteram
pugnum
ratio
recuperare
rotam
strictum
superare

Resultat d'imatges de superación

2. Dedueix el significat i també alguns mots derivats dels següents termes llatins que indiquen parentesc i completa les frases següents amb una paraula que en derivi:

– pater (patrem):

– nepos (nepotem):

– mater (matrem):

– mulier (mulierem) :

– filius, filia:

– frater (fratrem):

– El president de la companyia va ser acusat de ……………………………..

– “Llibertat, igualtat i ……………………..” és el lema de la Revolució francesa.

– Ikea té previst inaugurar una seu ……………….. a Tarragona.

– Amb l’ADN es pot confirmar la …………………………… d’un home.

– Els nins molt petits desperten l’instint ……………………….

Resultat d'imatges de manos bebe madre

3. Forma parelles de paraules patrimonials i cultismes:

cadira – ciutat – múscul – pluvial – literatura – muscle – lletra – civilitzat – càtedra – pluja

Patrimonials

Cultismes

4. Subratlla a cada sèrie la paraula que no deriva del mot llatí en majúscula i explica el seu significat:

PETRA → petroli, petard, petrificat, pedra.

CATHEDRA → catedral, càtedra, cadira, catequesi.

CAUSA → causal, cosa, causa, encausat.

NEPOS → neboda, neptuni, nepotisme, nebot.

NUBES → núvol, nuvolós, nuvi, ennuvolat.

LUNA → lluna, lunar, llum, lluneta.

5. Col·loca l’expressió llatina que correspongui a cada frase:

corpore in sepulto – honoris causa – in fraganti – quid – vox populi -in extremis – curriculum vitae – quorum – a priori – numerus clausus –grosso modo – peccata minuta – status – lapsus linguae- sine die – in albis – persona non grata.

Resultat d'imatges de vox populi

· El funeral ………………………….. se celebrarà demà a les 19 hores

· Un conegut físic ha estat nomenat doctor ………………………. per la Universitat Autònoma

· Des que li va tocar la loteria ha canviat el seu ……………………..

· La votació no es va fer per falta de …………………………..

· Aquest és el ……………… de la qüestió

· El Mallorca va guanyar ………………………… molts espectadors ja havien marxat

· Al bar hi devia haver, ……………………………., unes cent persones

· Tot això que em dius és ………………………………….., al costat del que m’ha passat a mi.

· No es posen d’acord, i la reunió queda ajornada ………………….

· La policia sorprengué els lladres ………………………………………

· .- Aquesta notícia no la sé pas jo sol; és ……………………………….

· Per demanar feina has de presentar el teu …………………………………………

· Després del que va dir contra els veïns, aquests van declarar-lo ……………………………….

· Aquest any s’aplicarà el ………………………………. a l’hora de matricular els alumnes de primer.

· Per un …………………………………… en Pere va suspendre l’examen escrit .

· En començar l’examen, no em recordava de res. Em vaig quedar ……………………………

· ……………………….tothom és bo, però els fets demostren que no sempre és veritat.

El guionet

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per unir paraules originàriament diferents.

S’escriuen amb guionet:

Els pronoms febles, quan van darrere el verb o entre ells, s’uneixen amb guionet, si no van apostrofats:dóna-me-la, comprem-nos-la, demana’ls-la…
Els numerals duen guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes [DUC]: seixanta-tres mil cinc-cents quaranta-dos.

Les paraules compostes duen guionet:

· Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x: penya-segat, poca-solta, para-sol… La resta de casos van sense guionet: somiatruites, pocavergonya, figaflor…

· Quan l’enllaç entre la darrera grafia del primer element i la primera del segon por induir a lectures errònies: cap-roig, pèl-llarg, pit-roig…

· Quan el primer element és el nom d’un punt cardinal: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest

· Quan el primer element du accent gràfic: mà-llarg, pèl-blanc…

· En el substantiu no-res i en els composts formats amb el prefix no i un substantiu: la no-violència, la no-intervenció…

· En els mots repetitius i expressius: xim-xim, xino-xano, a corre-cuita, pengim-penjam, xup-xup, ziga-zaga…

· En un petit nombre de mots o expressions: adéu-siau, cul-de-sac, despús-ahir…

Resultat d'imatges de adios

S’escriuen sense guionet:

· Els mots construïts amb prefixos, com ara: arximilionari, exconseller, precristià, sotssecretari, ultraconservador, vicerector…

· Els mots compostos formats amb formes prefixades acabades normalment en -o i de vegades en -i (audio-, afro-, socio-…): audiovisual, fisicoquímic, grecoromà, politicoeconòmic, labiodental…

EXERCICIS

1. Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents:

El xaloc bufa del sud est. b) Va ser vice president del club. c) Actua com un poca solta. d) Va xino xano rambla avall. e) És una benzinera d’auto servei. f) És una religió judeo cristiana. g) M’han fet malbé el para xocs. h) El cobre llit és a la tintoreria. i) Vigila, que és un cerca bregues! j) És una càmera sub aquàtica. k) Esclatà la crisi socio econòmica. l) Se celebra un cimera hispano americana. m) Va arrencar l’arbre de soca rel. n) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules. o) Ha mort l’ex president de la República. p) És una base de l’exèrcit nord americà. q) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei. r) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac.

Resultat d'imatges de cul de sac

2. Escriu amb lletres les xifres següents:

· 28

· 45

· 801

· 12.825

· 569.564.758

3. Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb:

· Treu + et + el

· Descorda + el + hi

· Escalfa + la + hi

· Organitza + els + ho

· Prohibeix + li + ho

· Adoneu + vos + en

· Fixem + nos + hi

· Pensa + et + ho

4. Escriu les combinacions de pronoms amb l’apòstrof o el guionet quan calgui en les frases següents:

a) (em + el) … han d’escurçar. / … portaran a casa. / Planxa… quan puguis.

b) (et + en) No …oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. /Vés… ben lluny.

c) (ens + els) … escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… a casa teva fins demà.

d) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. /Emporteu… d’aquí.

e) (els + en) … he deixat un de nou. /No vaig pensar a donar … /Obre… una de ben fresca.

Resultat d'imatges de cervezas frescas

5. Posa el guionet quan sigui necessari:

1.Quan cercàvem esclatasangs fent zigazaga per la muntanya vàrem veure el penyasegat.

2.Després de l’accident amb l’automòbil hagué de canviar el paraxoc.

3.L’exministre ultraconservador va dinar amb el vicedirector.

4.El radiooient elogiava l’oli de girasol.

5.Despúsahir anaren a un espectacle audiovisual a l’institut.

6.Els partidaris de la noviolència caminaven xanoxano.

7. El vicesecretari sudamericà vivia al nordest de l’illa.

8.Després de bullir les camaroges, les fregia amb oli de girasol i les servia amb allioli.

9.El número siscents vintisis és capicua.

10.Diu que, a més d’un pocatraça, és un pocavergonya.

11.El fisioterapeuta treballava només fins el migdia.

12.Aquell home caraxuclat, barbaroig i cercabregues vivia prop de la platja.

13.L’exmarit de na Isabel és nordafricà.

L’apòstrof i les contraccions

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

Per indicar la supressió de la a o la e àtones en contacte amb una altra vocal, usam un signe gràfic que s’anomena apòstrof.

La supressió d’aquestes vocals afecta només els articles determinats en la seva forma singular, els articles personals, determinats pronoms febles i la preposició de davant un mot que comenci amb vocal o h muda.

Categoria gramatical

Forma apostrofada

Exemples

Article masculí

EL i l’article personal EN

(s’apostrofen sempre davant paraules començades per vocal o per h)

l’/n’

l’àrbitre, l’home

N’Ernest, n’Heracli

Article femení

LA i l’article personal NA

(s’apostrofen davant paraules començades per vocal o per h)

l’/n’

(Excepció: no s’apostrofen davant i/u àtones)

l’ombra, l’habitació

n’Aina, n’Helena /

la unió,la història

na Isabel, na Hipòlita

Preposició DE

(s’apostrofa quan va davant una paraula començada per vocal o h)

Excepció: quan el mot comença amb una I consonàtica : de iode

d’

sopa d’all

planta d’hivern

Pronoms febles

(Tant si van davant com darrere el verb, l’apòstrof ha d’anar al més a la dreta possible de la combinació)

m’/’m

t’/’t

s’/’s

l’/’l

n’/’n

’ns

’ls

m’agrada/compra’m

t’obliga/dutxa’t

s’estimen/veure’s

l’anim/anima’l

n’agaf/menja’n

veure’ns

explica’ls

Me n’hi vaig, te n’arribaran

Resultat d'imatges de amarse

Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (casa de) amb els articles el, els, en es produeixen les contraccions següents:


Contraccions	Davant consonant	Davant vocal o h muda
a+el=al a+els=als	He anat al banc Tenc picor a una cama	Explica-ho a l’amic
de+el=del de+els=dels	Vénc del despatx Cauen dels arbres	Ha caigut de l’arbre
per+el=pel per+els=pels	Passeja pel carrer Caminava pels camps	Camina per l’avinguda
ca+el=cal ca+els=cals ca+en=can	Vaig a cal metge Aniré a cals amics Han urbanitzat can Rull	Vénc de ca l’esteticista A ca n’Enric es menja bé

Com hem pogut veure en els exemples del quadre, davant una paraula que comenci amb vocal o amb h muda, l’article i la preposició no es contreuen i s’apostrofen o no segons les regles d’apostrofació.

Cal recordar, també, que s’han de fer les contraccions amb les preposicions compostes (excepte quan la paraula següent comenci amb vocal o hac muda):

Cap a: Vaig cap al despatx/ Vaig cap a l’hort

Des de: Des del matí que no parla/ Has de cridar des de l ‘hotel

Fins a: Anirem fins als autobusos/ Voldria arribar fins a l’horitzó

Per a: És una carta per al director/Treballa per a l’home de na Joana

Resultat d'imatges de carta a mano pluma

Casos especials:

Posam apòstrof: Davant signes o paraules que es pronuncien amb una vocal inicial: l’1, l’11a filera, l’stop, d’1.000.000.
Però no posam apòstrof:

Davant I o U consonàntiques: la iaia, el iode, de iogurt
Quan pot haver-hi confusió: la asimetria, la ira, la anormalitat, la una (per no confondre’s amb la simetria, la lira, la normalitat, l’una)
Davant el nom de les lletres: la o, la efa…

Apostrofació de les sigles:

Els articles eli la i la preposició de s’apostrofen davant les sigles començades en vocal d’acord amb les normes generals: l’ONU, la UGT (la u és àtona), la Unesco, d’ADN…
Si les sigles comencen en consonant i es llegeixen lletra per lletra, també apostrofam si el nom de la primera lletra comença en vocal: l’FBI, l’NBA, emissora d’FM…
Davant essa líquida, d’acord amb les normes generals, no apostrofam l’article lani la preposició de: la SGAE (Societat general d’autors i editors).

EXERCICIS

1. Escriu la forma de l’article MASCULÍ corresponent als espais en blanc:

…….. espinac	……. helicòpter	……ós	…… abric	…..fred
…….. enemic	…… oest	…..arròs	…… advocat	…….. est
…….. 11	…… hospital	……oncle	…… abril	…….. tap
…… univers	……institut	…… ull	…….. costum	…….. últim
…… estel	…….urbà	…… orgull	……ajuntament	……març
….. ajudant	……. oli	……. director	….. ús	…… agost
…… intern	……. ocell

Imatge relacionada

2. I ara escriu la forma corresponent de l’article determinat o personal davant els noms següents:

… intel·ligència	……. ull	….. ídol	…anormalitat	…… hisenda
…… essa	…….. ira	…… Isabel	…… interès	…… illa
…….. iaia	……… ungla	…… higiene	…… unió	…… humitat
…….. hivern	……. injecció	….. idea	….. instància	….. ostatge
…….. urna	……… ús	…… Irene	……italiana	…… única
….. instal·lació	…. història	….. erra	…infermera	…. asimetria
… humiliació	…. historiador	… humanisme	…. hall	….humanitat

3. Torna a escriure els grups següents en singular:

les ungles …………………………. els ianquis………………………..

les importàncies ……………….. els hospitals……………………..

les úlceres ………………………… les innovacions………………….

els humoristes ………………….. les intencions ……………………

els iugoslaus ……………………. les universitats ………………..

les economies ………………….. les esperances …………………

les ideologies …………………… les immoralitats …………………..

els insults ………………………… els iogurts …………………………

les intrigues …………………….. les emes …………………………..

les hipoteques ………………… les hienes ……………………….

4. Escriu el , la , l’ , na o n’ davant els mots següents:

exemple	ema	una de la nit	entrepà
instrument	indústria	ira	ull
hàmster	humitat	impertinència	iogurt
OTAN	11	hiat	anormalitat
investigació	hiena	enveja	història
invent	any	aixeta	higiene
unitat	aire	cassola	Immaculada
Irene	humor	agulla	ibèrica
abric	opinió	idealisme	idea
agost	Isabel	íntima	il·luminat
amistat	ou	ungla	humanitat
imatge	Aina	unça	iglú
uniforme	ianqui	urna	ullada
ostra	úlcera	italiana	hospitalització

5. Escriu en singular els SN següents:

les advocades		els indis
les infermeres		els himnes
les interferències		les esses
les ales		les herbes
Els aragonesos		les orelles
les illes		els óssos
les universitàries		els anglesos
les il·lusions		les americanes
Les índies		les aigües
les imatges		els anells
les urgències		les habitacions
les indignades		els uniformes
les emes		els ous
els ordinadors		els interessos
els homes		els aprenents
les històries		les ires
els iogurts		els 11
els acusats		els inicis
els assassins		els arbres
els halls		els advocats
els humoristes		les anormalitats
les oques		les alienacions

Resultat d'imatges de ocas

6. Escriu els antònims de les paraules següents:

la modèstia		la legalitat
la correcció		la potència
la simetria		la normalitat
la moralitat		la capacitat
la perfecció		la credulitat
la puresa		l’adaptació
la maduresa		la reverència
la constància		la comprensió
l’existència		la paciència
la dignitat		l’honestedat
la reflexió		la mortalitat

7. Completa amb de o d’:

sopa …… all	barri …. Harlem	pel·lícula …. intriga
horari …autobusos	aigua …. arròs	partit … hoquei
sala … espera	pa … oli	pot … iogurt
festes … Estellencs	misteri … Elx	professor …. institut
anell … or	orxata …. ametla	oli …. oliva
carrer … Algaida	molí … Ariany	mestre …. obres
ampolla …. iode	regla … ortografia	somriure …. hiena
llibre …. aritmètica

Resultat d'imatges de molí marinero ariany

8. Escriu l’article , la preposició DE i l’article o la contracció, apostrofrats o no, segons correspongui:

· Hi ha una plaça vacant …………speaker per a l’estadi del Mallorca; fas comptes presentar-t’hi?

· S’ha botat un senyal ………. stop i ha tingut un accident.

· I tu com t’impliques en una brega ……………..skinheads? Amb un braç trencat, oblida’t ……… handbol durant dos mesos!

· M’agrada molt ……………..sky-line de Nova York: crec que me’l posaré per decorar la meva habitació.

· La policia relacionava el director ……………..snuff movies amb els crims investigats.

· Han detingut ………………..hooligan que va agredir el seguidor valencianista.

9. Completa amb els articles i les preposicions, fent o no contracció, que calguin:

· Vés ……. doblers ….. banc.

· No posis sucre ….. iogurt.

· El preu …. petroli està …… núvols.

· Regalam la roba usada …… necessitats.

Resultat d'imatges de ropa

· Les claus …….. pis estan rovellades.

· …….. estiu, tot el món viu.

· Pujau …… segon pis?

· Dormirem …… hotel ……. port.

· Comenta les notícies ……. diari …… amics.

· No vagis …… mig …… carrer.

· Anirem …… institut.

· Els anuncis …… diaris són poc cridaners.

· T’esper……..ombra d’aquell arbre

· Aquestes tasques corresponen …….. encarregat.
· Ho he comprat …… meu fill.

10. Posa la forma de l’article corresponent, fent les contraccions amb les preposicions correspondents:

– Vaig ………. camp. – Vaig ……………. hort.

– Duc un regal per …… nen. – Duc un regal per ……. infant.

– Anam cap …….. restaurant. – Anam cap …………… hotel.

– Això és (de) ………. teu germà. – Això és per …………. oncle.

– Venim junts (de)…….. cinema. – Venim junts ……….. estadi.

– Abans ……….. temps. – Abans …………… estiu.

– Dóna-li-ho ………… Jordi. – Dóna’ls-ho …………… pares.

– És el llibre ………… Irene. – És el llibre ………….. Antoni

– Van ………… núvols. – – Van …………… espai.

11. Posa a aquestes sigles l’article que els correspongui:

____ ONCE ____IVA ____IRPF ____ONG ___IVA

____ OVNI ____ETA ____SIDA ____ONU ___OTAN

____UEFA ____ESO ____FM ____EMT ____UNESCO

____ FIFA ____ONG ____LSD ____UGT ____AMPA

____UEE ___EEUU ____ACB ___BBC ____FP

Textos predictius

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

Tenen com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur per conjectura, per intuïció o per un do considerat profètic.
Estructura: A causa de la seva varietat els textos predictius no solen presentar una estructura fixa. Normalment se segueix, però, un ordre cronològic en la predicció dels fets.
Recursos: Hi predomina l’ús del futur i de les expressions de possibilitat (és possible que,, pot ser que, tal vegada, si Déu vol…) i de probabilitat (és probable que, probablement, segurament…).
Exemples de textos predictius: Els més freqüents són la previsió meteorològicai els horòscops o les profecies, però també hi ha informes predictius sobre el comportament de l’economia, la possibilitat de moviments sísmics o d’erupció de volcans, el canvi climàtic… lligats tots a investigacions científiques, que els mitjans de comunicació divulguen de tant en tant.

Resultat d'imatges de erupcion volcan

EXERCICI:

1. Elabora un text predictiu de 150 paraules a partir d’una d’aquestes propostes:

· Previsió meteorològica per als propers dies.

· Previsió sobre el futur de la gent jove de la teva generació.

· Els mitjans de locomoció en el segle XXII.

· El campionat de lliga de futbol la temporada 2016-2017.

· Horòscop (pots triar tres o quatre signes del zodiac i aprofundir en la teva previsió o analitzar-los tots d’una manera més superficial).

Resultat d'imatges de zodiaco

El verb (II)

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

EL VERB (II)

La funció de nucli del sintagma verbal , que hem dit que recau en el verb, no sempre la desenvolupa una sola paraula. Hi ha diferents casos en què el nucli del sintagma verbal està format per més d’un mot. Així, a part dels temps simples, poden constituir el nucli del sintagma verbal:

Resultat d'imatges de clips colores

Temps compostos: Formats per una forma personal del verb HAVER i el participi del verb que aporta el significat més important. Ex: Hem anat, hauria fet, hagi estudiat…
Temps perifràstics: Formats per una forma personal del verb ANAR i l’infinitiu (o l’infinitiu perfet) del verb que aporta el significat més important. Ex: Va penjar, vàrem haver fet…
Veu passiva: Format per una forma personal del verb SER i el participi del verb que aporta el significat més important. Ex: seran tallades, són presentades… En aquest cas, el subjecte no protagonitza l’acció expressada pel verb sinó que la rep: La torre va ser construïda per Gustave Eiffel.
Perífrasis verbals: Formades per un verb auxiliar, a vegades també per una preposició o locució, i per una forma no personal del verb (generalment l’infinitiu). Són expressions complexes que tenen un significat únic. Segons allò que expressen podem distingir entre:

a. Perífrasis d’obligació: l’acció és necessària o convenient.

Haver de + infinitiu: Hem de preparar millor l’examen.

Caldre+ infinitiu: Cal esperar la propera convocatòria.

SÓN INCORRECTES, sempre, les expressions d’obligació següents:

· Tenir que … : Tenc que fer una cosa . Cal dir: He de fer una cosa.

· Hi ha que … : Hi ha que fer …. Cal dir: Cal fer …, s’ha de fer…

· Deure + infinitiu: Deus fer-ho com més prest, millor. Cal dir: Has de fer-ho com més prest , millor.

b. Perífrasis de probabilitat: és probable (però no segur) que es produeixi l’acció.

Deure + infinitiu: Deu fer una hora que ha acabat la funció teatral.

Resultat d'imatges de teatre

ÉS INCORRECTE l’ús del futur o del condicional per expressar probabilitat o possibilitat i també l’ús d’IGUAL com a adverbi de possibilitat.

· Seran les dotze : Deuen ser les dotze.

· Serien les dotze: Devien se les dotze.

· Igual era el teu germà: Tal vegada (o potser) era el teu germà.

c. Perífrasis d’imminència: l’acció es produirà immediatament (o com a mínim és el que es preveu).

Anar + infinitiu: Ara anàvem a partir

Estar a punt de + infinitiu: Està a punt de ploure.

d. Perífrasi d’inici: l’acció comença a produir-se.

Posar-se a + infinitiu: Ara em posaré a escurar.

Començar a + infinitiu: Començava a fer-se fosc.

e. Perífrasi d’anterioritat: l’acció s’ha produït fa un moment.

Acabar de + infinitiu: M’acaben de donar una notícia molt bona.

f. Perífrasis de duració: l’acció s’està produint en aquest moment.

Estar + gerundi: Estic preparant la presentació.

Continuar+gerundi: Continuam lluitant tot i que la vaga s’hagi desconvocat.

Anar+gerundi: Van recollint pinyes mentre passegen pel bosc.

Resultat d'imatges de piñas pino

EXERCICIS

1. Classifica les formes verbals següents en simples (S), compostes (C) o perifràstiques (P):

Va dominar hauràs fet comprova vares parar

Hagi menjat faria havíem fet duran

Vàreu rompre hàgim obert trobava hagués opinat

Respon varen donar tancam vaig haver donat

2. Transforma en veu passiva les oracions següents:

El professor va suspendre l’alumne injustament
El meu cosí va superar les proves fàcilment
En Miquel escolta la ràdio
La meva padrina regava les plantes
El teu pare va fer el dinar
El professor explicarà la lliçó
Els dos germans no havien plegat la roba neta

Resultat d'imatges de ropa amontonada

3. Escriu aquestes oracions en veu activa:

· Tots els assistents seran obsequiats amb un petit regal

………………………………………………………………………………………………………………

· El comprovant ha estat enviat avui matí per la recepcionista

…………………………………………………………………………………………………………………

· El projecte ha estat concebut per un grup d’especialistes en la matèria

……………………………………………………………………………………………………………………………

· El nou centre cívic serà inaugurat dimarts que ve per la regidora

……………………………………………………………………………………………………………………………

· El Barça serà rebut dissabte amb tots els honors pels seus seguidors

…………………………………………………………………………………………………………………………….

4. Assenyala si aquestes oracions tenen valor de probabilitat (P) o d’obligació (O).

· Deuen ser els meus amics aquells que corren per allà.

· Anit no devia sentir-se gaire bé.

· Ens ha dit que hem d’anar a visitar el museu.

· No cal que diguis res.

· Devien ser les deu i mitja quan telefonà.

· Havien de fer-ho anit mateix.

· Caldria treballar amb més afany.

· El que ve deu ser l’autobús de Petra.

· Qui ho digué devia ser un indocumentat.

· Hauria d’haver-hi anat, però no ho pogué fer.

· Caldrà preveure on anem de vacances

· Deuen venir aviat, perquè han d’agafar el tren.

Resultat d'imatges de tren vapor campo

5. Assenyala les perífrasis verbals d’aquestes frases i indica de quin tipus són(obligació, probabilitat, imminència, inici, anterioritat, duració):

1. Has de sortir menys els caps de setmana
2. Justament estàvem parlant de tu
3. N’Andreu deu ser ja a casa
4. Cal ser més puntuals
5. Anava parlant mentre cosia
6. Acaben de tornar del seu viatge al Japó
7. Estava a punt de perdre els nervis
8. Continuava negant la seva culpabilitat
9. No devia tenir molta gana quan va arribar
10. No hauríeu de creure les seves fantasies

6. Corregeix els següents enunciats, si cal, fixant-te en les perífrasis que contenen.

· Tenim que defensar la natura.

· A les eleccions has de votar la llista feminista.

· Hi ha que canviar de govern.

· Si no tenc temps d’acabar el treball, igual no em present a l’examen.

· Si haguessis anat al concert d’ahir, igual t’hauries avorrit.

· Si aprovam tot el curs al juny, igual partim de vacances a Mallorca.

· Hi ha que posar-se d’acord.

· Hi havia que fer-ho.

· Els vassalls tenien que inclinar-se davant la voluntat del senyor feudal.

· Seu t’hauràs cansat de tant caminar.

· Ara ja seran les cinc de la matinada.

· Qui ha arribat? Seran els estudiants.

· Seria el renou del vent el que em va despertar.

· Estic a punt d’entrar al metro i no tindré cobertura.

· Més val que demanis hora perquè igual véns i no trobes ningú.

· La comissió va a reunir-se demà.

· No sé qui ha telefonat. Igual era el teu germà.

· Tens que treballar de valent si vols que et tornen a contractar.

· Deuen de tenir molta pressa, perquè semblen molt atrafegats.

· Hi ha que estudiar tots els pros i els contres i triar la resposta més encertada.

· Aniran ara mateix a l’oficina.

· Han tocat a la porta; seran els teus amics.

· Quan va morir tindria uns vuitanta anys.

· Tenen que portar la fitxa si volen que es dugui un control.

· Serien les vuit de la vesprada quan arribàrem a l’hotel.

· En donar-li la notícia va començar a botar d’alegria.

Resultat d'imatges de saltos alegria

7. Uneix aquestes frases de manera que contenguin una perífrasi verbal de probabilitat. Exemple: Na Maria té la cara trista. Sembla cansada = Maria deu estar cansada perquè té la cara trista.

· Els carrers estan banyats. Ha plogut

· Va suspendre. No va estudiar molt

· Sembla jove. Aparenta uns vint-i-cinc anys

· Passaven de les cinc i el tren no havia arribat. Segurament s’havia avariat

· Crec que passava la mitjanit. No se sentia res pel carrer

8. Corregeix el text següent, fent especial esment als errors de perífrasis que acabam d’estudiar:

Qui va trucar a la porta aquella nit infausta? En Joan diu que seria l’Amàlia. L’Amàlia tindrà uns dinous anys, però hi ha que dir que es conserva molt bé; deu admetre’s que els exàmens del primer semestre no l’han envellit gaire. Què la deuria despertar? En Joan diu que seria el soroll del vent, però jo tinc que recordar-vos que aquella nit no en feia gens, de vent. Així, doncs, devem admetre que la pobra noia hauria tingut algun malson. És precís que vagis a la policia; els tens de dir que convé que vinguin immediatament. Haig de dir-los que serien les deu quan va passar tot això. No tindràs por d’anar-hi, oi? Potser et preguntin on eres tu aquella nit. Igual la vas despertar tu, tros d’ase!

Resultat d'imatges de despertador martillo

El verb (I)

Posted on 20 d'abril de 2017 by Xesca Sureda

Un verb és una paraula variable que expressa l’existència, els estats, les accions, els processos o les modificacions del subjecte al qual va lligat i que sempre fa de nucli d’un sintagma verbal .

Classificació dels verbs:

Si partim de criteris morfològics (de forma) hem de distingir entre:

Verbs regulars

Segueixen un model de conjugació. Tenen una arrel única per a totes les formes (terminacions regulars)

En Pere compra discos
En Roc comprava discos
L’estudiant redacta textos
El secretari redactava l’acta.

Verbs irregulars

No segueixen un model de conjugació. Tenen més d’una forma d’arrel.

Cada dia veu el carter
M’agradaria que el veiessis

Vull que sàpigues la veritat
Quan ho has sabut?

Resultat d'imatges de cartero

Si partim de criteris semàntics (del significat) hem de distingir entre :

Verbs predicatius

Donen informació completa del subjecte

En Julià compra el diari.
Na Joana viu a Vilafranca.

Verbs copulatius

Uneixen el subjecte i l’atribut( complement).

No aporten informació.
Són copulatius: ser, estar, semblar, parèixer.

El meu veí és xerraire.
La nina està cansada.

Si partim de criteris sintàctics (en relació als complements i a d’altres elements de l’oració) hem de distingir entre:

Verbs personals	Indiquen el subjecte	El tècnic *modificarà* el projecte
Verbs impersonals	No tenen subjecte Es conjuguen en 3a persona del sing.	*Hi ha* dos armaris. A la tardor, *plou* sovint.
Verbs transitius	Necessiten un complement directe	El tècnic *agafa* un taxi
Verbs intransitius	No necessiten complement directe	El conferenciant *parla*
Verbs pronominals	Es conjuguen amb un pronom feble	Cada matí es pentina

Resultat d'imatges de peinarse

ALGUNS DELS VERBS PRONOMINALS MÉS USATS AL CATALÀ ACTUAL:

cagar-la: equivocar-se de mig a mig. La majoria de vegades que obre la boca, la caga.
carregar-se-la: ser culpat. El seu germà fa la malifeta, però no se la carrega ell.
fer-la: fer una mala passada. Si no te l’ha fet, te la farà.
fer-ho: fer l’amor. Quan ho fan se’ls sent per tota l’escala.
jugar-se-la: arriscar. Te la jugues, fent fotos sense que et vegin; tu mateixa.
tenir-se-les: haver-se-les, barallar-se. Els de la junta se les tenen contínuament.
fer-la bona : cometre un error. Ara sí que l’has feta bona!
passar-(s’)ho: passar el temps, divertir-se. S’ho passen molt bé a la platja.
tornar-se’n: marxar al lloc de partença. Me’n torn a Felanitx dimarts.
sortir-se’n: quedar airós en una dificultat. Encara no entenc com se’n va sortir, amb tanta gent fent-li la guitza.
haver-n’hi per a tant: no tenir gaire importància. No n’hi ha per a tant; aquest error no té importància.
tenir-ne prou amb/de: ser suficient. En tenc prou amb la vostra visita.
caure-hi: arribar a comprendre, encertar. Ara hi caic, que he fet tard.
entendre-hi: ser coneixedor, saber d’alguna cosa. Jo d’enologia no hi entenc.

Resultat d'imatges de enologia

entendre-s’hi: trobar la manera de no confondre’s i avançar. Amb tants de papers no m’hi entenc.
fer-hi: intervenir, influir. No hi podem fer res.
fer-se: tenir relacions, avenir-se. Encara que són família, no es fan gaire.
jugar-s’hi: apostar. Què t’hi jugues que arriba ella primer?
mirar-s’hi: reflexionar molt abans de fer una cosa. És una decisió molt important i crec que t’hi hauries de mirar més.
sentir-hi: tenir oïda. No hi sent d’una orella.
dir-hi la seva: opinar. Deixa que cadascú hi digui la seva.
ser-hi; tornar-hi: repetir, succeir mes d’una vegada. Ja hi som! Ja hi tornam!
no ser-hi tot: estar o ser boig. Pobre home, no hi és tot!

EXERCICIS

1. Indica quin tipus de verb tenen les frases següents: transitiu, intransitiu, copulatiu.

	copulatiu	transitiu	intransitiu
Em vaig acostar a frec d’aigua.
El Miquel era metge.
Em va explicar que anava a dinar.
Vaig seure prop seu.
No record com es deia.
La veu s’afeblia per moments.
M’explicava la seva pròpia vida.
L’home era un vell pescador.

Resultat d'imatges de pescador

2. Digues si els verbs següents són transitius (T) o intransitius (I):

Cantar estimar anar caminar agafar trobar

Visitar dormir veure convidar escoltar parlar

3. Hi ha verbs que poden fer funció transitiva o intransitiva, segons els contextos (menjava : funció intransitiva; menjava pomes: funció transitiva). Determina quina funció fan els verbs en negreta de les frases següents:

	transitiva	intransitiva
De seguida acabaré el tapís.
Acabava sempre tard
Baixava lentament.
Baixava els últims esglaons.
Bufa amb més força.
No bufis l’espelma.
Mirava la pluja que queia a poc a poc.
Mirava cap al fons de la vall.
Obre, que fa calor!
Obre totes les finestres.

Resultat d'imatges de ventana marruecos azul

4. Digues quins dels verbs subratllats son personals (P) o impersonals (I).

· Quan vàrem tornar a casa, havia nevat moltíssim.

· Els periodistes han enviat la seva crònica a la redacció del diari.

· No hi ha gaires cotxes a l’aparcament.

· Cada matí es vestia amb molta cura per anar a la feina.

· En aquest taller es venen recanvis per a l’automòbil.

· El llibre va ser llegit a tot Europa.

· Es pensa que les converses de pau donaran fruits ben aviat.

· Surt de casa a les set en punt

· Ha perdut les claus de l’armariet.

· Salvem les balenes.

· En aquest càmping no hi ha piscina.

· Vull una truita de cuixot dolç.

· L’any passat va nevar al Puig Major.

5. Identifica el subjecte de les següents oracions i digues de quin tipus és : subjecte lèxic (SL), subjecte el·líptic (SE) o oració impersonal(OI):

La boira és molt espessa
Es viu molt tranquil en aquest barri.
Tancàvem la botiga a les deu del vespre.
De seguida sortirà el sol.
El foc s’ha apagat.
A mi em molesta el fum.
Cada dia fa més fred.
Aquest treball no m’agrada.
Se m’ha acabat la paciència.

Resultat d'imatges de niebla

6. Escriu un text de 140 paraules aproximadament en el qual utilitzis com a mínim set dels verbs pronominals més usats del català actual que t’hem presentat a la part teòrica d’aquest tema.

Acuseta

Ànima en pena

Animal d’aigua

Ase

Aturat

Badoc

Bajà

Baldragues

Baldufa

Bàmbol

Bandarra

Banyut

Barrut

Bavós

Beneit

Bergant

Bèstia

Betzol/

betzolango

Bleda

assolellada

Bocamoll

Boig

Boques

Borinot

Bossot/

Bosses tristes

Botifarra

Bruixa

Burot

Butxaca foradada

Cabró

Cagacalces

Cagadubtes

Cagalló

Cagarro

Cagat

Calavera

Calçasses

Camacurt

Caparrut

Capbuit

Cap de fava

Cap de trons

Cap quadrat

Capsigrany

Cap verd

Carabrut

cercabregues

Colflori

Colló/Collonera

Copieta

Corcó

Cràpula

Cregut

Culejador

culmerdós

Curt de gambals

Descregut

Destraler

Dimoni

Donota

Enfitador

Emprenyador

Escalfabraguetes

esguerrat

Estúpid

Fals

Fanfarró

Fantasma

Fetjut

Fatxenda

figaflor

Foca

Gallet

Gallina

Gandul

Gatamaula

Gató

Gorrer